jueves, 26 de diciembre de 2013

PSICOLOGIA ENTRADA TEMA 3. ¡Malditas fichas!

En nuestra última exposición sobre los autores cognitivistas y su percepción sobre las fichas he notado una situación curiosa que pasaré a describir.
 
Todos sabemos que las fichas no son quizás el mejor método para enseñar los contenidos curriculares en la actualidad. Pienso que los métodos de enseñanza-aprendizaje han evolucionado mucho. Las nuevas metodologías cognitivistas están mucho más cerca de la verdad que los tradicionales métodos conductistas que a muchos nos han aplicado. Pero también pienso que demonizar las fichas como si fueran "métodos del diablo para enseñar" tampoco es justo, y esa fue la impresión que me llevé en la exposición. Sin embargo lo peor es que creo que la percepción sobre las fichas estaba basada en conceptos que no estaban bien fundamentados.
 
Por un lado vimos unas fichas aisladas, sin una aplicación concreta por una maestra que las utilizase. Eso ya de por si nos da una imagen distorsionada de la realidad, ya que las interpretamos como si toda la información que en ellas hubiese fuese dirigida a los niños directamente y sin filtro, y no es así. Para valorarlas en su justa medida haría falta un mediador/a que las aplicase, que enseñara la metodología con todos sus matices, (¿tienen apoyo? ¿Las instrucciones son claras? ¿Se permite colaborar, preguntar?¿Se referencian situaciones conocidas por el niño/a para ejemplarizar las situaciones reflejadas en ella?), y el mediador, claro está, no hizo acto de presencia.
 
Por otro lado hemos de entender que la escuela ha cambiado su función. Muchos de los conocimientos que enseña son requerimientos que la nueva sociedad le ha dado y que no estaban en la escuela de antaño. Antiguamente la escuela trataba temas más "académicos" mientras que la familia aportaba valores y conductas. No es de extrañar que las fichas se centrasen más en aspectos más abstractos que la familia no podía dominar tan bien como el maestro/a experto.
 
Con esto no quiero dar a entender que estoy a favor de las fichas, más bien al contrario. Pero si quiero dejar claro que demonizar un método sin saber bien el por qué puede ser contraproducente, ya que nos hará vulnerables al primero que nos argumente sus beneficios. La ignorancia crea inseguridad y ésta aliados peligrosos. 
 
Las fichas no son malas "per se", han cumplido durante mucho tiempo su función y nos han llevado, en parte, a donde estamos. Ni yo ni mucha gente que aprendió con ellas nos hemos visto incapacitados gravemente para sobrevivir. Las fichas simplemente han hecho lo que han podido y ya no llegan donde los nuevos métodos si lo hacen. No pueden dar solución a la nueva forma de aprendizaje que la sociedad requiere, cuando la información es accesible por cualquiera, en cualquier momento, ya no se requiere memorizarla sino interpretarla y aplicarla en diferentes contextos y situaciones, y es en este aspecto, y en muchos otros donde las fichas no llegan. La sociedad ha cambiado, sus necesidades también . Las fichas cumplieron su función, "descansen en paz".

viernes, 20 de diciembre de 2013

Les Tecnologíes de la informació i la comunicació en el segle XXI

Negar la influencia de les TIC en la societat del segle XXI seria negar l'evidencia. De fet, són aquestes tecnologies les que en gran mida donen forma a la nostra societat. La seva presencia ha impregnat tots els àmbits socials, culturals i laborals. Banca, medicina, esport, medis de comunicació, ensenyament... És gairabé imposible trobar un sector on les TIC no hagin modificat el mecanisme del funcionament del mateix sector o la relació d'aquest amb els ciutadans.

L'adquisició d'aquesta tecnologia, en contra del que molta gent pensa no ha estat forçada, som nosaltres els que la demanem. La comoditat, la velocitat i l'augment de serveis que ens ofereixen són avantatges dificils d'evitar. Tot i aixó, el mecanisme mercantilista amb el que ens han oferit aquesta tecnoligia si que ens provoca grans dubtes. Realment som beneficiaris dels seus avantatges o pel contrari, som esclaus seus.

Com ens diu Area en el seu article, les TIC tenen una cara amable i una cara amarga, però els avantatges sobre diversos aspectes que ens donen les TIC són tant alts que ningú es preocupa massa seriosament de la cara amarga, ja que segurament sempre són "els altres" els que la sofreixen. Y si dubtem, les preguntes que automaticament ens fem són... podriem viure sense Whatsapp? podriem existir sense una vida paralela en la red? Podriem desconectar-nos del món virtual i no tornar-ho a visitar mai més...

La facilitat per realitzar tasques que abans simplement no podriem ni somniar és aclaparadora. Les possibilitats que les TIC ens ofereixen semblen no tenir límits... però també demanden una serie de competències i necessitats igual d'exigents. Noves alfabetitzacions, noves tasques, noves .... La nova visió del món és potser més cómoda, però no més fàcil, ja que aquesta nova visió es confronta directament amb la nostra zona de confort. És més, es confronta cada vegada més ràpid, ja que el reciclatge al que hem d'enfrontar-nos és cada vegada més intens i en espais més curts, el que fa que la zona de confort desaparegui directament, amb els problemes d'estress i angoixa que això soposa.


 
 http://www.youtube.com/watch?v=n37Ej6OUrIo

Aquest èxit de les TIC ha provocat que moltes vegades ens pensem que podem suplantar totalment la part humana en molts d'àmbits. Les màquines expenedores, els caixers automàtics, l'automatització de molts aspectes de la nostra vida,... són exemples d'aquesta actitud que està transformant totalment la nostra societat.

Un exemple d'això també ho trobem en l'ensenyament on les TIC estan reformant les relacions mestre alumne mitjançant videoconferencies, xarxes socials, etc.  Un estudi sobre els MOOC o COMA (cursos online, masivos y abiertos) ens alerta del perill de proposar alternatives sense tenir en compte factors alternatius als merament tecnològics. 

"El estudio fue realizado en base al análisis de 16 cursos ofertados por Coursera, una de las principales iniciativas en el campo de los MOOC. Y las conclusiones son claras: el 50% de los que se apuntaron a los cursos no asistieron a ninguna de las clases y solo el 4% del total acabaron los cursos"

Podem dir que aquest tipus d'ensenyament és realment una alternativa? Al menys per un 4% si ho és... però, i per la resta?

Moltes vegades escoltem el discurs de la flexibilitat. Aquest discurs és molt interessant. Jo mateix sóc un exemple. Les TIC m'ajuden a estudiar en gairabé qualsevol lloc i en gairabè qualsevol ocasió. Però oblidem moltes vegades el discurs del compromís. Aquesta forma online d'ensenyament no requereix cap compromis, l'ensenyament tradicional si, i és aquest compromis el que moltes vegades garanteix l'exit.


Per acabar, m'agradaria ajudar a reflexionar sobre els diferents discursos tecnològics que ens mostra Area en el seu document a dalt referenciat:

Reflexión sobre los discursos de las TIC por Eduardo Solans


Fonts: 

  • www.genbeta.com





miércoles, 27 de noviembre de 2013

Possibilitats de les TIC's per a la comunicació familia i escola

Per apreciar alguna cosa, primer hem de coneixer-la.
 
Per moltes de les famílies que porten als seus fills a l'escola, aquesta és una gran desconeguda. El que passa dintre sembla no ser important per molts d'ells o senten que no és competencia seva. En aquesta concepció de les relacions entre la familia i escola pot ser té molt a veure tant una tradició escasa en la implicació de les families en les tasques escolars dintre de la classe, com la concepció tradicional de veure aquesta com un lloc de transmissió de coneixements, uns coneixements que els pares no dominen i que deleguen en "l'expert" mestre. Una vissió no coneixedora d'una realitat podría veure, per exemple, una sessió de psicomotricitat com un joc sense objectius definits, una mirada que aprecii aquest tipus de disciplina trobarà molts matissos en la mateixa sessió. És per això qué és molt important que totes dos parts, tant les families com els mestres,  es coneguin més profundament. L'escola ha canviat, i els aprenentatges memoristics han perdut pes a favor dels aprenentatges competencials, i en aquests pot ser si que tenen molt més a dir els pares. A sol·lucionar aquests malentesos i molts d'altres problemas variats poden ajudar les TIC.
 
Per una banda, les possibilitats de comunicación d'aquestes tecnologies obren noves possibilitats que fins ara eren molt complexes d'aconseguir. Blogs, xarxes socials, pagines web i altres tecnologies poden ajudar tant a comprendre a la familia el que fa el seu fill dintre de l'escola, com a entendre la metodología que s'utilitza, la seva finalitat, els seus resultats... Per altra banda, la comuncació bidireccional es fa més fluida i facilita la comprensió mutua, la colaboració i la implicació de tots, facilitant que l'escola sigui una institució oberta on tothom pot colaborar, tant en l'educació dels fills com en la realització d'altres activitats culturals que beneficien a la comunitat. Crear coneixements, millorar els vincles, oferir serveis... són només algunes de les noves possiblitats que ens pot oferir l'escola, i les TIC ens ofereixen una facilitat molt gran per organitzar-les. Com ens diuen Martín & Gairín, 2007 "Familia y escuela han de ampliar sus horizontes y aprovechar la oportunidad que los recursos tecnológicos ponen a su  alcance, y no refugiarse en múltiples razones para justificar su escasa participación".  Els mateixos autors ens recorden també que aquests recursos ens poden ajudar a compatibilitzar la vida laboral i familiar, i ens avisen que "por otra parte, quizas esto impida que se facilite esta participación por otros medios, como permisos laborales", i per mi aquest és el primer dilema; són aquestes eines substitutories de les relacions presencials mestres/pares o són eines complementaries? La resposta ens pot semblar evident, però la facilitat que tenim per recollir informació amb elles i les complexitats que actualment es donen a les feines per facilitar absències per temes personals poden aconseguir que les TIC es converteixen en un mal menor en lloc d'una solució a les relacions familia-escola. És a dir, la situación actual pot convertir les TIC en la primera opció, la que no hem escollit abans.
 
Per altra banda, un aspecte que no hem d'oblidar és la relació pares-fills en el moment que aquests junts es posen a veure la feina que surt al blog de classe. Tant el pare/mare com el fill/a poden comunicar-se emocions al comprendre millor que fa el nen i com ho valoren els adults. Les dos mirades es canvian per uns moments per entendre millor a l'altre. No més així podem parlar de veritable comunicació.
 
En tot cas, aquestes eines, a pesar de no ser molt complexes, requereixen d'un mínim de coneixements, i és en aquest punt on l'escola o les mateixes xarxes dintre d'ella poden oferir les ajudes  als pares que encara no dominen aquest món per obtener les capacitats necessaries, el que a la vegada millorarà les pròpies relacions entre els participants.
 
Com he dit al principi, per apreciar una cosa primer hem de coneixe-la. Les TIC jugan un paper molt important en aquest aspecte. És una porta d'entrada a un món nou, són facilitadores d'informació fiable, són eines de seguiment, també de control...

El primer pas per implicar-se en una feina nova és apreciar-la, sentir que podem participar en ella i aportar la nostra part personal. És normal que els pares es facin preguntes, i les TIC poden ajudar a facilitar les respostes. De fet, pot ser que resoldre els seus primers dubtes sigui la millor forma perqué continuint preguntant.
 
 

Eduardo Solans

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Com montar un ordinador en 107 segons...


Impresionat m'he quedat... sobren les paraules.


http://makezineblog.files.wordpress.com/2013/11/08-kano-kit-open-box.jpg?w=620&h=389
http://makezineblog.files.wordpress.com/2013/11/08-kano-kit-open-box.jpg?w=620&h=389

sábado, 16 de noviembre de 2013

Evolució de les TIC en les escoles en funció de les polítiques educatives.

Segons ens mostra Area en el seu article, "Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar" de la Universidad de La Laguna, veiem que aquesta evolució ha tingut etapes molt diferenciades.
Tot es va iniciar al final dels 70 i començament dels 80, on la producción d'ordinadors a preu asequible junt amb una voluntat política per incorporarles a les aules va crear el punt de partida d'una evolució imparable que arriva fins ara. Els motius esgrimits en aquells inicis per la implantació dels ordinadors a l'aula van ser tant pedagogics com pràctics. Adaptació dels infants a la nova societat i potenciació de la societat amb uns ciutadans formats. Això ens fa plantegar le eterna pregunta: al preparar a la gent per un futur concret, estem creant aquest futur que pot ser no existiría si no la preparessim?
En tot cas, la fascinació per els nous aparells i per les seves possibilitats va ser enorme, a més, les institucions van potenciar l'aprenentatge d'aquets aparells en nivells educatius inferiors en forma d'asssignatures especialitzades, atenent al seu funcionament i possibilitats, no com a eina d'aprenentatge. El somni havia començat i les expectatives en el canvi de paradigma en l'educació eren molt altes, pot ser massa.


Una década després, la mancança de recursos econòmics dels anys 90 junt amb l'absència dels resultats promesos pels visionaris van acomiadar molts projectes i iniciatives institucionals sobre les TIC, el que va fer replantejar diversos aspectos en aquets plans educatius. Estavem utilitzant la tecnología en la forma correcta? Ens haviem deixat eclipsar per una fantasia que no donaría mai els resultats esperats?
 
Al s.XXI l'arribada d'internet ens va fascinar a tots. Les seves possibilitats i el seu potencial va tornar a encendre la flama dels anys 80. L'ordinador semblava que había trobat un mon a la seva mida i digne del seu potencial. Aquesta vegada si que el trinomi red/ordinador/aprenentatge semblava que havia de funcionar. Tot i això, aquest nou paradigma sembla que es segueix resistint.


En la meva opinió un dels problemas de les polítiques institucionals aplicades es que no tenen una visió global del conjunt i es limiten a possar els aparells sobre la taula sense tenir en conte qui els utilitza, com ho fa i a qui va dirigit el recurs. En l'actualitat, la societat és més complexa, els sistemes de comunicación entre la gent han variat molt, i ja no tenim dubtes sobre si cal aprendre TIC's o no. Ara el problema és com discriminar el que ens és útil i el que no ho es. En contra tenim la crisis de deute que limita qualsevol iniciativa gubernamental al respecte, a més del tradicionalisme del sector. Tots dos aspectes no auguran res bo pel la implantació de les TIC a les escoles i el canvi en el paradigme educatiu.


Estem en un altre moment de replantejament metodológic respecte a les TIC com va pasar als anys 90 amb els ordinadors? Penso que no. Les TIC han arribat per quedar-se i caldrà donar una solució al tema de la seva aplicació en el procés d'ensenyament/aprenentatge, independentment de la política del moment.
 ...
El recliclatge del professorat és un tema que cal abordar, ja que té un cost tant economic com personal. 
Realizado por Eduardo Solans
                     

jueves, 14 de noviembre de 2013

Claus sobre el vídeo "la educación en Finlandia"

  • Projecte bilingüe.
  • Els professors són natius en la seva llengua.
  • Es fan els projectes i les inversions amb previsió.
  • Hi ha 45 minuts de classe i 15 de pati cada hora.
  • Els alumnes poden decidir aspectes de l'ensenyament. Influeixen amb les seves opinions.
  • Hi ha una tradició lectora en la societat finlandesa.
  • Mantenen el mateix sistema educatiu encara que canvii el gobern.
  • Els mestres no generen pressió a l'alumnat.
  • La professió de mestre està ben considerada, ja que els profesionals de l'educació estan ben preparats i tenen una alta qualificació.
  • Les pràctiques dels mestres en el centre són tutelades.
  • Hi ha classes i mestres d'ajut als alumnes.
  • De vegades s'avança la classe següent com a preparació.
  • Hi ha psicòlegs i assistents socials.
  • Es combinen assignatures teòriques amb unes altres pràctiques.
  • Hi ha igualtat d'oportunitats per el desenvolupament personal.
  • Encara que els impostos són alts, els finlandesos tenen la percepció que aquets s'aprofiten molt bé.

domingo, 10 de noviembre de 2013

De què és capaç el software lliure?

Recentment he escoltat algunes veus dels meus companys que han possat en dubte la capacitat que té el software lliure per emportar endavant feines complexes; ha estat en concret amb el programa "Impress" de la suite ofimàtica Libreoffice. Personalment no coneixia aquest programa, però crec que la dificultat estaba més en el desconeixement de l'eina en questió que en la impossibilitat de fer la tasca, per altra banda tecnicament molt senzilla. Però suposem qué aquest programa té aquesta carencia,... és això motiu per no utilizar el software lliure?
 
És cert què no tots els programes de software lliure tenen la mateixa qualitat, però tan el seu éxit com la seva evolució depèn, en gran mida, de nosaltres. Si no els utilitza ningú, no tindran mai la necessitat de millorar, i si els utilitzem, si que ho podran fer, mitjançant la nostra retroacció, els nostres suggeriments o simplement amb el ús mateix (no treballes igual en la millora d'un programa que descarreguen deu persones que un altre que descarreguen deu milions).
 
Molta gent tria el software privatiu per la seva major simplicitat, i pot ser tenen raó, però a vegades és més costum que simplicitat. Ens és més fácil repetir allò que ja hem fet que modificar els nostres hàbits.
 
De totes formes, caldria posar un exemple del que el software lliure pot arribar a fer. Aquest video és molt conegut i ja té bastant de temps, per el que suposo que el software amb el que està fet (Bender) encara estarà en aquests moments més evolucionat. Després de visionar-ho tindrem més criteri per qualificar aquest tipus de software i reflexionar sobre si cal disposar d'eines privatives aconseguides amb "males arts" per no utilitzar ni el 10% del seu potencial, quan podem tenir un software lliure de la mateixa qualitat, totalment gratuit.
 
Us deixo amb SINTEL...recordant què és només un exemple, hi ha molts, molts més...

Per més información sobre el vídeo: http://www.sintel.org/
Per més información sobre el software: http://www.blender.org/

I no ploreu molt!


http://www.youtube.com/watch?v=EwJDIoarlQ0



lunes, 4 de noviembre de 2013

Quines són les possibilitats i límits del software educatiu a les aules?

Sens dubte, les possibilitats del software educatiu en l'actualitat, són enormes; simular situacions, afiançar coneixements, ensenyar jugant, millorar l'autonomia de l'infant.... possibilitats tan grans com els perills que té un mercat emergent com aquest on els principis educatius no són sempre els prioritaris. Podriem dir que les possibilitats que ens ofereix un bon software educatiu sempre estan en relació directa amb la fidelitat que té aquest al seu principi primordial, què és millorar, o al menys complementar, les situacions d'ensenyament-aprenentatge, i aquesta relació som nosaltres els que l'haurem de trovar, consultant companys, per la nostra experiencia propia, consultant llocs de referència en la web...
Per aconseguir el proposit educatiu és necessari, en la meva opinió, millorar un dels aspectes més problematics que té el software educatiu per infants, què és la forma en que es comunica amb ells, i que moltes vegades determina el tipus d'exercici que s'ha de fer. És cert què les possibilitats que tenen els ordinadors per expresar continguts a un usuari són molt grans, però encara estàn lluny d'entendre totes les combinacions què un infant pot arribar a utilitzar per "'interactuar" amb el personatge d'un programa d'ordinador. A aquesta complicació hem d'afegir que moltes vegades, allò què el programa mostra i el que l'infant entén poden ser coses que estan molt allunyades. Un pas endavant al respecte ho podem observar amb les actuals pantalles tactils, on trobem una interacció molt més instintiva i directa amb el software amb el que interactuem, però encara la "optima relació bidireccional" està lluny. Millorar la forma de comunicació implicarà augmentar les formes d'expressió del nen i no limitar-ho a fer clics en la resposta correcta, acció aquesta que converteix el software educatiu en una colecció de fitxes interactives de luxe. A més, trobo bona part del software educatiu molt rígid en el seu funcionament. Molts d'aquests programes es limiten a seguir una serie d'activitats que s'han de resoldre d'una determinada forma per finalment donar un resultat estadistic que segurament, dista molt de les possibilitats que té el nen a l'hora de resoldre altres problemes semblants en entorns més reals. Això en el millor dels casos, perquè, què ocorreix quant, com ens recorda Urbina (Algunas consideraciones en torno al software para educación infantil, adaptación a las capacidades psicomotoras de los niños) el nin encara no sap resoldre el problema que té davant seu perquè és massa complex per la seva edat? Aquí la figura del tutor cobra la máxima importancia i el software educatiu deixa de ser-ho.

A resoldre aquest conflicte ens pot ajudar la intelingencia artificial, una eina molt potent que ja s'utilitza en moltes àrees del coneixement, i també en el software educatiu. Imaginem per un moment que tenim un programa per infants de 3 a 6 anys. Aquest programa no només contempla la possibilitat educativa, té tambe eines per adaptar aquest coneixement a les possibilitats del nin que té davant. Pot regular la dificultat per arribar de diferents formes al resultat. Pot analitzar les respostes del nen i oferir alternatives en cas d'error... un programa que, en lloc d'un funcionament lineal, funcionès com una història on hi ha hipervincles què pots fer servir per sortir, aclarar conceptes i tornar,... Aquest hipervincles es van creant segons els suggeriments dels mestres que van creant una base de dades, no per consultar, per integrar amb els programes...però per fer això cal tenir bona comunicació mestre-empresa i software educatiu molt més intel·ligent del que hi ha ara!

Per altra banda, el munt d'aparells dels que disposem actualmente (cámeres, microfons, detectors de moviments...) obren el camí per augmentar les possibilitats d'aquest tipus de software a cotes fins ara desconegudes... però el preu economic a pagar per tota aquesta tecnología és, pot ser, massa elevat. 

Per finalitzar, diré que trobo el software educatiu actual com una bona eina si el que volem és afegir i confirmar coneixements particulars, reforçar conceptes, millorar competencies especifiques, etc. per mitjà de la repetició o de la técnica de prova i error, i sempre utilitzant software que si cumpleixi la seva funció, però no ho veig com una alternativa a altres possibilitats més valuoses i menys costoses, com són el treball en equip, tant presencial com en xarxa, compartir coneixements, investigar amb els propis mitjans, etc.
Us deixo un petit acudit per reflexionar.


Utilitza el software educatiu amb responsabilitat
Realizado por Eduardo Solans con MyPaint (software libre)





Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

jueves, 24 de octubre de 2013

PSICOLOGIA: ENTRADA TEMA 1



 Canviar del conductisme al cognitivisme


Ha estat molt interessant veure la evolució històrica de la psicologia de l'educació, però més interessant encara ha estat descobrir que la teoria educativa que ha estat condicionant la nostra educació fins ara, (i en gran mida encara ho fa) va ser fonamentada en els seus origens en comportaments animals. 
Està clar que el conductisme funciona, no tinc molt clar si això és bo o dolent, però aconsegueix modificar la conducta i fer de les persones essers més útils per la societat. Tenir unes bases sólides que podem quantificar i observar objectivament va servir per donar qualitat de ciència a allò que no ho era. A partir d'aqui, sembla que ja no cal preguntar res més. A medir i a provar!

Tots nosaltres hem experimentat moltes de les tècniques conductistes. Ens les han aplicat tant conscientment com inconscientment. En pocs casos aquestes técniques aguantarien un analisi serios. ¿era la bicicleta que ens prometien de petits si aprovavem la que aconseguia que ho fessim? No! era la nostra voluntat i capacitat. Era la promesa de la bicicleta la que treia aquesta voluntat i capacitat? posiblement, però això feia que ens agrades fer-ho? o farà que puguem transmetre els valors de l'estudi, la constància, etc als nostres fills... segurament no... segurament continuarem regalant bicicletes.

Llavors, per què ens costa admetre que cal un canvi en els sistemes educatius? Per què els pares els agrada tant que els seus fills continuin adquirin coneixements que a ells els han resultat inutils enlloc d'altres que pot ser no ho seràn? 


de Eduardo Solans bajo licencia Creative Commons

lunes, 21 de octubre de 2013

Possibilitat dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'educació.

http://farm6.staticflickr.com/5231/7176474418_61dd5f183a_b.jpg
http://farm6.staticflickr.com/5231/7176474418_61dd5f183a_b.jpg


















Fa molt de temps que convivim amb els ordinadors. Des dels inicis, els ordinador han intentat modificar els nostres habits, però la perpectiva no era la de modificar la nostra forma de treball, sino la d'optimitzar la feina que ja feiem. És en aquest moments de conexió global quant a la fí podem veure una revolució. Els avantatges d'estar conectats permanentment entre nossaltres i a la vegada a tot el coneixement existent, crea noves formes de treball que abans no existíen.
Com aplicar a l'educació aquestes avantatges és l'etern dilema amb el que tenim que lidiar. Sempre que hi ha hagut un canvi tecnològic han aparegut defensors i detractors. Els primers veuen avantatges, noves possibilitats i nous camis per explorar. Per altra banda, els segons, d'esperit més conservador, no veuen clar perquè es té que canviar el que sempre ha funcionat.
És desolador veure com els nens utilitzen l'ordinador com un sustitut d'altres tecnologies molt més accesibles i econòmiques, com l'ipad per sustituir els llapisos de colors, les pissarres digitals en lloc de les tradicionals....  revolució o interés economic ocult? Aquests nous elements tenen amés en la seva contra aspectes que les tecnologies tradicionals no tenen, com temps d'inici, manteniment car, recollida complicada, escàs funcionament intuitiu... a més de l'altissim grau d'obolescència que tenen aquests productes. Si pensem en els nens actuals, surgeix un dubte. Com sabem què el que els aparells que els estem ensenyant ara seran els que utilitzaran quan estiguin fent batchillerat? Aquest és per a mi un des majors dubtes, la manca d'estandarització i la variació gairabé continua de recursos i mecanismes diferents. No tant per ells, els nens canviaràn facilment una tecnologia per una altra, ja que hauran estat acostumats a treballar amb aparells semblants, però, l'escola podrà mantenir sempre actualitzar el seu catàleg d'aparells?
Però parlem ara de les possibilitats. Sens dubte, la xarxa ha potenciat el treball colaboratiu a graus desconeguts fins ara. La descentralització del centre de treball per elaborar un projecte, dóna moltes més possibilitats d'aprofundir en aquest. En qualsevol moment podem pendre una nota, una imatge, un vídeo per afegir-ho al projecte posteriorment o en el mateix moment. Tenim també noves formes d'expressió fins ara reservades a entessos i experts. Actualment no més calen uns mínims coneixements sobre les noves eines informátiques perquè poguem tenir acces al somni d'Andy Warhol.
Abans un nen que anava d'excursió, amb sort portaba una pedra o un insecte de record. Ara, pot documentar tota l'excursió, mostrar-la als seus pares o mostrar-la al món a través d'internet. Qui es pot negar a aquestes posssibilitats? Activitats com la caçera del tressor, que ens explica Jordi AdelL (Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa,Núm. 16./Abril 03) on els alumnes utilitzen els mecanismes de raonament de sempre però de forma guiada, ampliada i reforçada gràcies a les noves possibilitats, els blogs on expresen els seus pensaments i comunican a la societat la seva feina, o els recursos que els ajuden a respectar la feina dels altres amb l'utilització i posterior cita del treball agafat prestat, com són les bases de dades de material lliure, van, penso, en el camí ideal per aprofitar les noves eines a la nostra disposicio i respondre al dupte que ens tratmet Cabero (Web 2.0, el uso de la web en la sociedad del conocimiento, 2009) de si la web 2.0 és una moda, una marca o una visió de l'educació.

domingo, 20 de octubre de 2013

Activitat relacionada amb les noves tecnologíes.


La professora ens ha convidat a crear una fotografia o un vídeo relacionat amb les noves tecnologies, i jo he pensat... i per què no un comic? Així que m'he posat mans a l'obra i he "intentat" crear un, i dic "intentat" perquè la feina ha estat grossa i el resultat dolent. Per una banda, he utilitzat per fer-ho amb un programa de gràfics vectorials que no savia ni que existía, per tant, el resultat és molt penós ja que el que veureu és el resultat de les proves que he fet amb ell. Diguem que a mida que el provava, anava dibuixant. Per altra banda, el temps ha estat molt curt i no m'ha deixat pulir-ho ni de lluny com m'agradaria.
El que intent expressar en aquesta tira cómica és què no hem d'oblidar mai que treballem amb persones, i la tecnologia, que s'ha d'utilitzar en benefici de molts aspectes fundamentals, no ha de fer que deixem de banda altres més importants com són les relacions personals.

Per fer aquest cómic he utilitzat un programa de software lliure de dibuixos vectorials (Xara Xtreme) amb un sistema operatiu basat en software lliure (Ubuntu) y he utilitzat part del meu temps lliure (Diumenge) per exemplaritzar el que no hauria d'arribar a passar mai. 

De Eduardo Solans bajo licencia Creative Commons








lunes, 7 de octubre de 2013

UBUNTU

Fa ja uns pocs de messos, un amic em va recomanar provar un nou sistema operatiu, ràpid, eficient i gratuit. Va coincidir amb el meu afartament amb windows... lent.... molt lent... cada vegada més lent....
Vaig donar-li una oportunitat. Vaig fer una partició i la vaig omplir amb una versió estable de Ubuntu, la 12.04. Des de què la vaig instalar no puc dir més que maravelles. L'inici del sistema és rapidissim, la fluidesa general maravellosa, la simplicitat molt gran... densa que la vaig instalar ja no utilitzo windows gairabé per res.

Que és Ubuntu? et deixo amb un vídeo que ho explica molt més clarament que jo!




Que haurem de fer per provar-ho?

Tenim tres opcions...

  1. La primera, la més dificil, és fer una partició al disc dur e instalar el sistema operatiu que previament ens haurem descarregat i gravat en un CD de la seguent adreça: http://www.ubuntu.com/desktop pitjant en Get Ubuntu now
  2. La segona és gravar el sistema operatiu en un CD i arrancar l'ordinador amb ell. El funcionament serà molt, molt lent, ja que carregarà tot del CD. Però servirà per fer-se una idea de què és Ubuntu sense modificar res intern.
  3.  La tercera, per qui no vulgui fer res, és clickar aquí. Ens adreçarà a un lloc on podrem testar el sistema. És no més una pàgina web que simula el funcionament operatiu, aixi que no espereu maravelles, però també serveix per fer-se'n una idea.
Si encara tens cap equip amb Windows XP ara és un bon moment per sustituir aquest per Ubuntu o pot ser per altres distrubucions linux més ràpides. Per què? el següent vídeo t'explica el motiu. Ni te imagines el canvi de velocitat que pot fer el teu antic equip!.



jueves, 26 de septiembre de 2013

Foto i videos

En aquest primer exercici, ens han proposat posar una foto nostra...! Com la meva cara no m'agrada gaire, he preferit compensar-ho amb un parell de fotos "meves"

La primera que he escollit està feta per mi a Eivissa i hem sembla molt tendra.



La segona, hem la vaig ver quan les manifestacions anti-autopista, ens hem de fixar en el rotul escrit al vaixell i el context en el que està.




Y per finalitzar un parell de videos...


Els vaig realitzar ja fa un temps quant encara practicava!!!



Gomas por eduardosolans
Color Burn por eduardosolans

Espectatives de l'assignatura

Espectatives entorn de l'asignatura / TIC

Les noves tecnologies creen eines què ens donan l'oportunitat de crear nous projectes de forma diferent a com ho hem fet sempre. Ens envolten i canvien les nostres percepcions i espectatives. 
En aquesta assignatura espero aprendre les bases d'aquestes eines per donar forma a aquests projectes futurs.
Encara i això, no espero aprofundir en cap d'aquestes eines, no crec que calgui en aquest moment. Però si cal saber de la seva existència, utilitzarles de forma bàsica i coneixer les seves possibilitats actuals.

martes, 24 de septiembre de 2013

La dificultat d'ensenyar

Fa ja uns anys, vaig llegir una petita serie d'articles, també petits, que hem van fer pensar molt sobre perquè les ciencies socials no han avançat tant com les ciencies naturals al llarg de la historia. De fet, creem miracles tecnològics diariament i després de milers d'anys encara no són capaços d'emportar-nos bé els uns amb els altres.

L'article es basaba en la premisa de que les ciencies socials són més complexes que les naturals i els problemes als que s'enfronten o les respostes que busquen, també ho són.

Tradicionalment els estudis d'ingenieria, matemàtiques o física han estat molt més valorats socialment pel que respecta a la dificultat dels mateixos. Com podía llavors aquesta premisa ser veritat?

Per una banda, les ciencies naturals poden seccionar o dividir els diferents aspectes d'estudi en parts més petites i especialitzades, és a dir, per estudiar el cos humà es poden fer experiments per separat del sistema nervios, digestiu, circulatori... etc. però no podem fer el mateix amb el comportament humà, ja que aquest depèn de factors inters i externs molt diversos i que a la vegada interaccionan de diferents formes en diferents situacions. Això, per tant, dificulta enormement l'extracció de resultats representatius.

Per altra banda, quan en els estudis psicològics de laboratori aconsseguim aillar certes variables i extreure conclusions, no podem garantir que al extrapolar aquestes conclusions a la vida cotidiana funcionin de la mateixa forma, degut en gran part a que aquest últim entorn és molt més ric en variacions que un controlat laboratori.

Per finaliztar, mai tenim una certeça aboluta d'un resultat ja que no hi ha una retroacció inmediata. Pot ser que un aprenentatge, que creiem que no ha servit per res, la semana següent ajudi a assolir un altra concepte.

Això és només una petita mostra de la complexitat amb la que ens trobem al fer activitats d'ensenyaments/aprenentatge i de la cura que hem de tenir per pendre consciencia de totes les variables que hi ha a la vida d'un infant quant assoleix nous coneixements.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Font Xataka ciencia:
Primer article
Segón article
Tercer article