Quines són les possibilitats i límits del software educatiu a les aules?

Sens dubte, les possibilitats del software educatiu en l'actualitat, són enormes; simular situacions, afiançar coneixements, ensenyar jugant, millorar l'autonomia de l'infant.... possibilitats tan grans com els perills que té un mercat emergent com aquest on els principis educatius no són sempre els prioritaris. Podriem dir que les possibilitats que ens ofereix un bon software educatiu sempre estan en relació directa amb la fidelitat que té aquest al seu principi primordial, què és millorar, o al menys complementar, les situacions d'ensenyament-aprenentatge, i aquesta relació som nosaltres els que l'haurem de trovar, consultant companys, per la nostra experiencia propia, consultant llocs de referència en la web...

Per aconseguir el proposit educatiu és necessari, en la meva opinió, millorar un dels aspectes més problematics que té el software educatiu per infants, què és la forma en que es comunica amb ells, i que moltes vegades determina el tipus d'exercici que s'ha de fer. És cert què les possibilitats que tenen els ordinadors per expresar continguts a un usuari són molt grans, però encara estàn lluny d'entendre totes les combinacions què un infant pot arribar a utilitzar per "'interactuar" amb el personatge d'un programa d'ordinador. A aquesta complicació hem d'afegir que moltes vegades, allò què el programa mostra i el que l'infant entén poden ser coses que estan molt allunyades. Un pas endavant al respecte ho podem observar amb les actuals pantalles tactils, on trobem una interacció molt més instintiva i directa amb el software amb el que interactuem, però encara la "optima relació bidireccional" està lluny. Millorar la forma de comunicació implicarà augmentar les formes d'expressió del nen i no limitar-ho a fer clics en la resposta correcta, acció aquesta que converteix el software educatiu en una colecció de fitxes interactives de luxe. A més, trobo bona part del software educatiu molt rígid en el seu funcionament. Molts d'aquests programes es limiten a seguir una serie d'activitats que s'han de resoldre d'una determinada forma per finalment donar un resultat estadistic que segurament, dista molt de les possibilitats que té el nen a l'hora de resoldre altres problemes semblants en entorns més reals. Això en el millor dels casos, perquè, què ocorreix quant, com ens recorda Urbina (Algunas consideraciones en torno al software para educación infantil, adaptación a las capacidades psicomotoras de los niños) el nin encara no sap resoldre el problema que té davant seu perquè és massa complex per la seva edat? Aquí la figura del tutor cobra la máxima importancia i el software educatiu deixa de ser-ho.

A resoldre aquest conflicte ens pot ajudar la intelingencia artificial, una eina molt potent que ja s'utilitza en moltes àrees del coneixement, i també en el software educatiu. Imaginem per un moment que tenim un programa per infants de 3 a 6 anys. Aquest programa no només contempla la possibilitat educativa, té tambe eines per adaptar aquest coneixement a les possibilitats del nin que té davant. Pot regular la dificultat per arribar de diferents formes al resultat. Pot analitzar les respostes del nen i oferir alternatives en cas d'error... un programa que, en lloc d'un funcionament lineal, funcionès com una història on hi ha hipervincles què pots fer servir per sortir, aclarar conceptes i tornar,... Aquest hipervincles es van creant segons els suggeriments dels mestres que van creant una base de dades, no per consultar, per integrar amb els programes...però per fer això cal tenir bona comunicació mestre-empresa i software educatiu molt més intel·ligent del que hi ha ara!

Per altra banda, el munt d'aparells dels que disposem actualmente (cámeres, microfons, detectors de moviments...) obren el camí per augmentar les possibilitats d'aquest tipus de software a cotes fins ara desconegudes... però el preu economic a pagar per tota aquesta tecnología és, pot ser, massa elevat. 

Per finalitzar, diré que trobo el software educatiu actual com una bona eina si el que volem és afegir i confirmar coneixements particulars, reforçar conceptes, millorar competencies especifiques, etc. per mitjà de la repetició o de la técnica de prova i error, i sempre utilitzant software que si cumpleixi la seva funció, però no ho veig com una alternativa a altres possibilitats més valuoses i menys costoses, com són el treball en equip, tant presencial com en xarxa, compartir coneixements, investigar amb els propis mitjans, etc.

Us deixo un petit acudit per reflexionar.

Utilitza el software educatiu amb responsabilitat

Realizado por Eduardo Solans con MyPaint (software libre)

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.