Per apreciar alguna cosa, primer hem de coneixer-la.
Per moltes de les famílies que porten als seus fills a l'escola, aquesta és una gran desconeguda. El que passa dintre sembla no ser important per molts d'ells o senten que no és competencia seva. En aquesta concepció de les relacions entre la familia i escola pot ser té molt a veure tant una tradició escasa en la implicació de les families en les tasques escolars dintre de la classe, com la concepció tradicional de veure aquesta com un lloc de transmissió de coneixements, uns coneixements que els pares no dominen i que deleguen en "l'expert" mestre. Una vissió no coneixedora d'una realitat podría veure, per exemple, una sessió de psicomotricitat com un joc sense objectius definits, una mirada que aprecii aquest tipus de disciplina trobarà molts matissos en la mateixa sessió. És per això qué és molt important que totes dos parts, tant les families com els mestres, es coneguin més profundament. L'escola ha canviat, i els aprenentatges memoristics han perdut pes a favor dels aprenentatges competencials, i en aquests pot ser si que tenen molt més a dir els pares. A sol·lucionar aquests malentesos i molts d'altres problemas variats poden ajudar les TIC.
Per una banda, les possibilitats de comunicación d'aquestes tecnologies obren noves possibilitats que fins ara eren molt complexes d'aconseguir. Blogs, xarxes socials, pagines web i altres tecnologies poden ajudar tant a comprendre a la familia el que fa el seu fill dintre de l'escola, com a entendre la metodología que s'utilitza, la seva finalitat, els seus resultats... Per altra banda, la comuncació bidireccional es fa més fluida i facilita la comprensió mutua, la colaboració i la implicació de tots, facilitant que l'escola sigui una institució oberta on tothom pot colaborar, tant en l'educació dels fills com en la realització d'altres activitats culturals que beneficien a la comunitat. Crear coneixements, millorar els vincles, oferir serveis... són només algunes de les noves possiblitats que ens pot oferir l'escola, i les TIC ens ofereixen una facilitat molt gran per organitzar-les. Com ens diuen Martín & Gairín, 2007 "Familia y escuela han de ampliar sus horizontes y aprovechar la oportunidad que los recursos tecnológicos ponen a su alcance, y no refugiarse en múltiples razones para justificar su escasa participación". Els mateixos autors ens recorden també que aquests recursos ens poden ajudar a compatibilitzar la vida laboral i familiar, i ens avisen que "por otra parte, quizas esto impida que se facilite esta participación por otros medios, como permisos laborales", i per mi aquest és el primer dilema; són aquestes eines substitutories de les relacions presencials mestres/pares o són eines complementaries? La resposta ens pot semblar evident, però la facilitat que tenim per recollir informació amb elles i les complexitats que actualment es donen a les feines per facilitar absències per temes personals poden aconseguir que les TIC es converteixen en un mal menor en lloc d'una solució a les relacions familia-escola. És a dir, la situación actual pot convertir les TIC en la primera opció, la que no hem escollit abans.
Per altra banda, un aspecte que no hem d'oblidar és la relació pares-fills en el moment que aquests junts es posen a veure la feina que surt al blog de classe. Tant el pare/mare com el fill/a poden comunicar-se emocions al comprendre millor que fa el nen i com ho valoren els adults. Les dos mirades es canvian per uns moments per entendre millor a l'altre. No més així podem parlar de veritable comunicació.
En tot cas, aquestes eines, a pesar de no ser molt complexes, requereixen d'un mínim de coneixements, i és en aquest punt on l'escola o les mateixes xarxes dintre d'ella poden oferir les ajudes als pares que encara no dominen aquest món per obtener les capacitats necessaries, el que a la vegada millorarà les pròpies relacions entre els participants.
Com he dit al principi, per apreciar una cosa primer hem de coneixe-la. Les TIC jugan un paper molt important en aquest aspecte. És una porta d'entrada a un món nou, són facilitadores d'informació fiable, són eines de seguiment, també de control...
El primer pas per implicar-se en una feina nova és apreciar-la, sentir que podem participar en ella i aportar la nostra part personal. És normal que els pares es facin preguntes, i les TIC poden ajudar a facilitar les respostes. De fet, pot ser que resoldre els seus primers dubtes sigui la millor forma perqué continuint preguntant.
El primer pas per implicar-se en una feina nova és apreciar-la, sentir que podem participar en ella i aportar la nostra part personal. És normal que els pares es facin preguntes, i les TIC poden ajudar a facilitar les respostes. De fet, pot ser que resoldre els seus primers dubtes sigui la millor forma perqué continuint preguntant.
 |
| Eduardo Solans |
