miércoles, 27 de noviembre de 2013

Possibilitats de les TIC's per a la comunicació familia i escola

Per apreciar alguna cosa, primer hem de coneixer-la.
 
Per moltes de les famílies que porten als seus fills a l'escola, aquesta és una gran desconeguda. El que passa dintre sembla no ser important per molts d'ells o senten que no és competencia seva. En aquesta concepció de les relacions entre la familia i escola pot ser té molt a veure tant una tradició escasa en la implicació de les families en les tasques escolars dintre de la classe, com la concepció tradicional de veure aquesta com un lloc de transmissió de coneixements, uns coneixements que els pares no dominen i que deleguen en "l'expert" mestre. Una vissió no coneixedora d'una realitat podría veure, per exemple, una sessió de psicomotricitat com un joc sense objectius definits, una mirada que aprecii aquest tipus de disciplina trobarà molts matissos en la mateixa sessió. És per això qué és molt important que totes dos parts, tant les families com els mestres,  es coneguin més profundament. L'escola ha canviat, i els aprenentatges memoristics han perdut pes a favor dels aprenentatges competencials, i en aquests pot ser si que tenen molt més a dir els pares. A sol·lucionar aquests malentesos i molts d'altres problemas variats poden ajudar les TIC.
 
Per una banda, les possibilitats de comunicación d'aquestes tecnologies obren noves possibilitats que fins ara eren molt complexes d'aconseguir. Blogs, xarxes socials, pagines web i altres tecnologies poden ajudar tant a comprendre a la familia el que fa el seu fill dintre de l'escola, com a entendre la metodología que s'utilitza, la seva finalitat, els seus resultats... Per altra banda, la comuncació bidireccional es fa més fluida i facilita la comprensió mutua, la colaboració i la implicació de tots, facilitant que l'escola sigui una institució oberta on tothom pot colaborar, tant en l'educació dels fills com en la realització d'altres activitats culturals que beneficien a la comunitat. Crear coneixements, millorar els vincles, oferir serveis... són només algunes de les noves possiblitats que ens pot oferir l'escola, i les TIC ens ofereixen una facilitat molt gran per organitzar-les. Com ens diuen Martín & Gairín, 2007 "Familia y escuela han de ampliar sus horizontes y aprovechar la oportunidad que los recursos tecnológicos ponen a su  alcance, y no refugiarse en múltiples razones para justificar su escasa participación".  Els mateixos autors ens recorden també que aquests recursos ens poden ajudar a compatibilitzar la vida laboral i familiar, i ens avisen que "por otra parte, quizas esto impida que se facilite esta participación por otros medios, como permisos laborales", i per mi aquest és el primer dilema; són aquestes eines substitutories de les relacions presencials mestres/pares o són eines complementaries? La resposta ens pot semblar evident, però la facilitat que tenim per recollir informació amb elles i les complexitats que actualment es donen a les feines per facilitar absències per temes personals poden aconseguir que les TIC es converteixen en un mal menor en lloc d'una solució a les relacions familia-escola. És a dir, la situación actual pot convertir les TIC en la primera opció, la que no hem escollit abans.
 
Per altra banda, un aspecte que no hem d'oblidar és la relació pares-fills en el moment que aquests junts es posen a veure la feina que surt al blog de classe. Tant el pare/mare com el fill/a poden comunicar-se emocions al comprendre millor que fa el nen i com ho valoren els adults. Les dos mirades es canvian per uns moments per entendre millor a l'altre. No més així podem parlar de veritable comunicació.
 
En tot cas, aquestes eines, a pesar de no ser molt complexes, requereixen d'un mínim de coneixements, i és en aquest punt on l'escola o les mateixes xarxes dintre d'ella poden oferir les ajudes  als pares que encara no dominen aquest món per obtener les capacitats necessaries, el que a la vegada millorarà les pròpies relacions entre els participants.
 
Com he dit al principi, per apreciar una cosa primer hem de coneixe-la. Les TIC jugan un paper molt important en aquest aspecte. És una porta d'entrada a un món nou, són facilitadores d'informació fiable, són eines de seguiment, també de control...

El primer pas per implicar-se en una feina nova és apreciar-la, sentir que podem participar en ella i aportar la nostra part personal. És normal que els pares es facin preguntes, i les TIC poden ajudar a facilitar les respostes. De fet, pot ser que resoldre els seus primers dubtes sigui la millor forma perqué continuint preguntant.
 
 

Eduardo Solans

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Com montar un ordinador en 107 segons...


Impresionat m'he quedat... sobren les paraules.


http://makezineblog.files.wordpress.com/2013/11/08-kano-kit-open-box.jpg?w=620&h=389
http://makezineblog.files.wordpress.com/2013/11/08-kano-kit-open-box.jpg?w=620&h=389

sábado, 16 de noviembre de 2013

Evolució de les TIC en les escoles en funció de les polítiques educatives.

Segons ens mostra Area en el seu article, "Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar" de la Universidad de La Laguna, veiem que aquesta evolució ha tingut etapes molt diferenciades.
Tot es va iniciar al final dels 70 i començament dels 80, on la producción d'ordinadors a preu asequible junt amb una voluntat política per incorporarles a les aules va crear el punt de partida d'una evolució imparable que arriva fins ara. Els motius esgrimits en aquells inicis per la implantació dels ordinadors a l'aula van ser tant pedagogics com pràctics. Adaptació dels infants a la nova societat i potenciació de la societat amb uns ciutadans formats. Això ens fa plantegar le eterna pregunta: al preparar a la gent per un futur concret, estem creant aquest futur que pot ser no existiría si no la preparessim?
En tot cas, la fascinació per els nous aparells i per les seves possibilitats va ser enorme, a més, les institucions van potenciar l'aprenentatge d'aquets aparells en nivells educatius inferiors en forma d'asssignatures especialitzades, atenent al seu funcionament i possibilitats, no com a eina d'aprenentatge. El somni havia començat i les expectatives en el canvi de paradigma en l'educació eren molt altes, pot ser massa.


Una década després, la mancança de recursos econòmics dels anys 90 junt amb l'absència dels resultats promesos pels visionaris van acomiadar molts projectes i iniciatives institucionals sobre les TIC, el que va fer replantejar diversos aspectos en aquets plans educatius. Estavem utilitzant la tecnología en la forma correcta? Ens haviem deixat eclipsar per una fantasia que no donaría mai els resultats esperats?
 
Al s.XXI l'arribada d'internet ens va fascinar a tots. Les seves possibilitats i el seu potencial va tornar a encendre la flama dels anys 80. L'ordinador semblava que había trobat un mon a la seva mida i digne del seu potencial. Aquesta vegada si que el trinomi red/ordinador/aprenentatge semblava que havia de funcionar. Tot i això, aquest nou paradigma sembla que es segueix resistint.


En la meva opinió un dels problemas de les polítiques institucionals aplicades es que no tenen una visió global del conjunt i es limiten a possar els aparells sobre la taula sense tenir en conte qui els utilitza, com ho fa i a qui va dirigit el recurs. En l'actualitat, la societat és més complexa, els sistemes de comunicación entre la gent han variat molt, i ja no tenim dubtes sobre si cal aprendre TIC's o no. Ara el problema és com discriminar el que ens és útil i el que no ho es. En contra tenim la crisis de deute que limita qualsevol iniciativa gubernamental al respecte, a més del tradicionalisme del sector. Tots dos aspectes no auguran res bo pel la implantació de les TIC a les escoles i el canvi en el paradigme educatiu.


Estem en un altre moment de replantejament metodológic respecte a les TIC com va pasar als anys 90 amb els ordinadors? Penso que no. Les TIC han arribat per quedar-se i caldrà donar una solució al tema de la seva aplicació en el procés d'ensenyament/aprenentatge, independentment de la política del moment.
 ...
El recliclatge del professorat és un tema que cal abordar, ja que té un cost tant economic com personal. 
Realizado por Eduardo Solans
                     

jueves, 14 de noviembre de 2013

Claus sobre el vídeo "la educación en Finlandia"

  • Projecte bilingüe.
  • Els professors són natius en la seva llengua.
  • Es fan els projectes i les inversions amb previsió.
  • Hi ha 45 minuts de classe i 15 de pati cada hora.
  • Els alumnes poden decidir aspectes de l'ensenyament. Influeixen amb les seves opinions.
  • Hi ha una tradició lectora en la societat finlandesa.
  • Mantenen el mateix sistema educatiu encara que canvii el gobern.
  • Els mestres no generen pressió a l'alumnat.
  • La professió de mestre està ben considerada, ja que els profesionals de l'educació estan ben preparats i tenen una alta qualificació.
  • Les pràctiques dels mestres en el centre són tutelades.
  • Hi ha classes i mestres d'ajut als alumnes.
  • De vegades s'avança la classe següent com a preparació.
  • Hi ha psicòlegs i assistents socials.
  • Es combinen assignatures teòriques amb unes altres pràctiques.
  • Hi ha igualtat d'oportunitats per el desenvolupament personal.
  • Encara que els impostos són alts, els finlandesos tenen la percepció que aquets s'aprofiten molt bé.

domingo, 10 de noviembre de 2013

De què és capaç el software lliure?

Recentment he escoltat algunes veus dels meus companys que han possat en dubte la capacitat que té el software lliure per emportar endavant feines complexes; ha estat en concret amb el programa "Impress" de la suite ofimàtica Libreoffice. Personalment no coneixia aquest programa, però crec que la dificultat estaba més en el desconeixement de l'eina en questió que en la impossibilitat de fer la tasca, per altra banda tecnicament molt senzilla. Però suposem qué aquest programa té aquesta carencia,... és això motiu per no utilizar el software lliure?
 
És cert què no tots els programes de software lliure tenen la mateixa qualitat, però tan el seu éxit com la seva evolució depèn, en gran mida, de nosaltres. Si no els utilitza ningú, no tindran mai la necessitat de millorar, i si els utilitzem, si que ho podran fer, mitjançant la nostra retroacció, els nostres suggeriments o simplement amb el ús mateix (no treballes igual en la millora d'un programa que descarreguen deu persones que un altre que descarreguen deu milions).
 
Molta gent tria el software privatiu per la seva major simplicitat, i pot ser tenen raó, però a vegades és més costum que simplicitat. Ens és més fácil repetir allò que ja hem fet que modificar els nostres hàbits.
 
De totes formes, caldria posar un exemple del que el software lliure pot arribar a fer. Aquest video és molt conegut i ja té bastant de temps, per el que suposo que el software amb el que està fet (Bender) encara estarà en aquests moments més evolucionat. Després de visionar-ho tindrem més criteri per qualificar aquest tipus de software i reflexionar sobre si cal disposar d'eines privatives aconseguides amb "males arts" per no utilitzar ni el 10% del seu potencial, quan podem tenir un software lliure de la mateixa qualitat, totalment gratuit.
 
Us deixo amb SINTEL...recordant què és només un exemple, hi ha molts, molts més...

Per més información sobre el vídeo: http://www.sintel.org/
Per més información sobre el software: http://www.blender.org/

I no ploreu molt!


http://www.youtube.com/watch?v=EwJDIoarlQ0



lunes, 4 de noviembre de 2013

Quines són les possibilitats i límits del software educatiu a les aules?

Sens dubte, les possibilitats del software educatiu en l'actualitat, són enormes; simular situacions, afiançar coneixements, ensenyar jugant, millorar l'autonomia de l'infant.... possibilitats tan grans com els perills que té un mercat emergent com aquest on els principis educatius no són sempre els prioritaris. Podriem dir que les possibilitats que ens ofereix un bon software educatiu sempre estan en relació directa amb la fidelitat que té aquest al seu principi primordial, què és millorar, o al menys complementar, les situacions d'ensenyament-aprenentatge, i aquesta relació som nosaltres els que l'haurem de trovar, consultant companys, per la nostra experiencia propia, consultant llocs de referència en la web...
Per aconseguir el proposit educatiu és necessari, en la meva opinió, millorar un dels aspectes més problematics que té el software educatiu per infants, què és la forma en que es comunica amb ells, i que moltes vegades determina el tipus d'exercici que s'ha de fer. És cert què les possibilitats que tenen els ordinadors per expresar continguts a un usuari són molt grans, però encara estàn lluny d'entendre totes les combinacions què un infant pot arribar a utilitzar per "'interactuar" amb el personatge d'un programa d'ordinador. A aquesta complicació hem d'afegir que moltes vegades, allò què el programa mostra i el que l'infant entén poden ser coses que estan molt allunyades. Un pas endavant al respecte ho podem observar amb les actuals pantalles tactils, on trobem una interacció molt més instintiva i directa amb el software amb el que interactuem, però encara la "optima relació bidireccional" està lluny. Millorar la forma de comunicació implicarà augmentar les formes d'expressió del nen i no limitar-ho a fer clics en la resposta correcta, acció aquesta que converteix el software educatiu en una colecció de fitxes interactives de luxe. A més, trobo bona part del software educatiu molt rígid en el seu funcionament. Molts d'aquests programes es limiten a seguir una serie d'activitats que s'han de resoldre d'una determinada forma per finalment donar un resultat estadistic que segurament, dista molt de les possibilitats que té el nen a l'hora de resoldre altres problemes semblants en entorns més reals. Això en el millor dels casos, perquè, què ocorreix quant, com ens recorda Urbina (Algunas consideraciones en torno al software para educación infantil, adaptación a las capacidades psicomotoras de los niños) el nin encara no sap resoldre el problema que té davant seu perquè és massa complex per la seva edat? Aquí la figura del tutor cobra la máxima importancia i el software educatiu deixa de ser-ho.

A resoldre aquest conflicte ens pot ajudar la intelingencia artificial, una eina molt potent que ja s'utilitza en moltes àrees del coneixement, i també en el software educatiu. Imaginem per un moment que tenim un programa per infants de 3 a 6 anys. Aquest programa no només contempla la possibilitat educativa, té tambe eines per adaptar aquest coneixement a les possibilitats del nin que té davant. Pot regular la dificultat per arribar de diferents formes al resultat. Pot analitzar les respostes del nen i oferir alternatives en cas d'error... un programa que, en lloc d'un funcionament lineal, funcionès com una història on hi ha hipervincles què pots fer servir per sortir, aclarar conceptes i tornar,... Aquest hipervincles es van creant segons els suggeriments dels mestres que van creant una base de dades, no per consultar, per integrar amb els programes...però per fer això cal tenir bona comunicació mestre-empresa i software educatiu molt més intel·ligent del que hi ha ara!

Per altra banda, el munt d'aparells dels que disposem actualmente (cámeres, microfons, detectors de moviments...) obren el camí per augmentar les possibilitats d'aquest tipus de software a cotes fins ara desconegudes... però el preu economic a pagar per tota aquesta tecnología és, pot ser, massa elevat. 

Per finalitzar, diré que trobo el software educatiu actual com una bona eina si el que volem és afegir i confirmar coneixements particulars, reforçar conceptes, millorar competencies especifiques, etc. per mitjà de la repetició o de la técnica de prova i error, i sempre utilitzant software que si cumpleixi la seva funció, però no ho veig com una alternativa a altres possibilitats més valuoses i menys costoses, com són el treball en equip, tant presencial com en xarxa, compartir coneixements, investigar amb els propis mitjans, etc.
Us deixo un petit acudit per reflexionar.


Utilitza el software educatiu amb responsabilitat
Realizado por Eduardo Solans con MyPaint (software libre)





Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.