  |
| http://farm6.staticflickr.com/5231/7176474418_61dd5f183a_b.jpg |
Fa molt
de temps que convivim amb els ordinadors. Des dels inicis, els
ordinador han intentat modificar els nostres habits, però la
perpectiva no era la de modificar la nostra forma de treball, sino la
d'optimitzar la feina que ja feiem. És en aquest moments de conexió
global quant a la fí podem veure una revolució. Els avantatges d'estar
conectats permanentment entre nossaltres i a la vegada a tot el
coneixement existent, crea noves formes de treball que abans no
existíen.
Com
aplicar a l'educació aquestes avantatges és l'etern dilema amb el
que tenim que lidiar. Sempre que hi ha hagut un canvi tecnològic han aparegut defensors i detractors. Els primers veuen avantatges, noves
possibilitats i nous camis per explorar. Per altra banda, els segons, d'esperit més conservador, no veuen clar perquè es té
que canviar el que sempre ha funcionat.
És
desolador veure com els nens utilitzen l'ordinador com un sustitut
d'altres tecnologies molt més accesibles i econòmiques, com l'ipad
per sustituir els llapisos de colors, les pissarres digitals en lloc
de les tradicionals.... revolució o interés economic ocult? Aquests nous elements tenen amés en la seva contra aspectes que
les tecnologies tradicionals no tenen, com temps d'inici, manteniment
car, recollida complicada, escàs funcionament intuitiu... a més de
l'altissim grau d'obolescència que tenen aquests productes. Si
pensem en els nens actuals, surgeix un dubte. Com sabem què el que els aparells que els estem
ensenyant ara seran els que utilitzaran quan estiguin fent batchillerat?
Aquest és per a mi un des majors dubtes, la manca
d'estandarització i la variació gairabé continua de recursos i
mecanismes diferents. No tant per ells, els nens canviaràn facilment una tecnologia
per una altra, ja que hauran estat acostumats a treballar amb aparells
semblants, però, l'escola podrà mantenir sempre actualitzar el seu
catàleg d'aparells?
Però
parlem ara de les possibilitats. Sens dubte, la xarxa ha potenciat el
treball colaboratiu a graus desconeguts fins ara. La
descentralització del centre de treball per elaborar un projecte,
dóna moltes més possibilitats d'aprofundir en aquest. En qualsevol
moment podem pendre una nota, una imatge, un vídeo per afegir-ho al
projecte posteriorment o en el mateix moment. Tenim també noves
formes d'expressió fins ara reservades a entessos i experts. Actualment no més calen uns mínims coneixements sobre les noves
eines informátiques perquè poguem tenir acces al somni d'Andy
Warhol.
Abans un
nen que anava d'excursió, amb sort portaba una pedra o un insecte de
record. Ara, pot documentar tota l'excursió, mostrar-la als seus
pares o mostrar-la al món a través d'internet. Qui es pot negar a
aquestes posssibilitats? Activitats com la caçera del tressor, que ens explica Jordi AdelL (
Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa,Núm. 16./Abril 03) on els
alumnes utilitzen els mecanismes de raonament de sempre però de forma guiada, ampliada i reforçada gràcies a les
noves possibilitats, els blogs on expresen els seus pensaments i comunican a la societat la seva feina, o els recursos que els ajuden a respectar la feina dels altres amb l'utilització i posterior cita del treball agafat prestat, com són les bases de dades de material lliure, van, penso, en el camí ideal per aprofitar les
noves eines a la nostra disposicio i respondre al dupte que ens tratmet Cabero (
Web 2.0, el uso de la web en la sociedad del conocimiento, 2009) de si la web 2.0 és una moda, una marca o una visió de l'educació.
