Possibilitat dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'educació.

http://farm6.staticflickr.com/5231/7176474418_61dd5f183a_b.jpg

Fa molt de temps que convivim amb els ordinadors. Des dels inicis, els ordinador han intentat modificar els nostres habits, però la perpectiva no era la de modificar la nostra forma de treball, sino la d'optimitzar la feina que ja feiem. És en aquest moments de conexió global quant a la fí podem veure una revolució. Els avantatges d'estar conectats permanentment entre nossaltres i a la vegada a tot el coneixement existent, crea noves formes de treball que abans no existíen.

Com aplicar a l'educació aquestes avantatges és l'etern dilema amb el que tenim que lidiar. Sempre que hi ha hagut un canvi tecnològic han aparegut defensors i detractors. Els primers veuen avantatges, noves possibilitats i nous camis per explorar. Per altra banda, els segons, d'esperit més conservador, no veuen clar perquè es té que canviar el que sempre ha funcionat.

És desolador veure com els nens utilitzen l'ordinador com un sustitut d'altres tecnologies molt més accesibles i econòmiques, com l'ipad per sustituir els llapisos de colors, les pissarres digitals en lloc de les tradicionals....  revolució o interés economic ocult? Aquests nous elements tenen amés en la seva contra aspectes que les tecnologies tradicionals no tenen, com temps d'inici, manteniment car, recollida complicada, escàs funcionament intuitiu... a més de l'altissim grau d'obolescència que tenen aquests productes. Si pensem en els nens actuals, surgeix un dubte. Com sabem què el que els aparells que els estem ensenyant ara seran els que utilitzaran quan estiguin fent batchillerat? Aquest és per a mi un des majors dubtes, la manca d'estandarització i la variació gairabé continua de recursos i mecanismes diferents. No tant per ells, els nens canviaràn facilment una tecnologia per una altra, ja que hauran estat acostumats a treballar amb aparells semblants, però, l'escola podrà mantenir sempre actualitzar el seu catàleg d'aparells?

Però parlem ara de les possibilitats. Sens dubte, la xarxa ha potenciat el treball colaboratiu a graus desconeguts fins ara. La descentralització del centre de treball per elaborar un projecte, dóna moltes més possibilitats d'aprofundir en aquest. En qualsevol moment podem pendre una nota, una imatge, un vídeo per afegir-ho al projecte posteriorment o en el mateix moment. Tenim també noves formes d'expressió fins ara reservades a entessos i experts. Actualment no més calen uns mínims coneixements sobre les noves eines informátiques perquè poguem tenir acces al somni d'Andy Warhol.

Abans un nen que anava d'excursió, amb sort portaba una pedra o un insecte de record. Ara, pot documentar tota l'excursió, mostrar-la als seus pares o mostrar-la al món a través d'internet. Qui es pot negar a aquestes posssibilitats? Activitats com la caçera del tressor, que ens explica Jordi AdelL (Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa,Núm. 16./Abril 03) on els alumnes utilitzen els mecanismes de raonament de sempre però de forma guiada, ampliada i reforçada gràcies a les noves possibilitats, els blogs on expresen els seus pensaments i comunican a la societat la seva feina, o els recursos que els ajuden a respectar la feina dels altres amb l'utilització i posterior cita del treball agafat prestat, com són les bases de dades de material lliure, van, penso, en el camí ideal per aprofitar les noves eines a la nostra disposicio i respondre al dupte que ens tratmet Cabero (Web 2.0, el uso de la web en la sociedad del conocimiento, 2009) de si la web 2.0 és una moda, una marca o una visió de l'educació.