PSICOLOGIA: ENTRADA TEMA 1

 Canviar del conductisme al cognitivisme

Ha estat molt interessant veure la evolució històrica de la psicologia de l'educació, però més interessant encara ha estat descobrir que la teoria educativa que ha estat condicionant la nostra educació fins ara, (i en gran mida encara ho fa) va ser fonamentada en els seus origens en comportaments animals. 

Està clar que el conductisme funciona, no tinc molt clar si això és bo o dolent, però aconsegueix modificar la conducta i fer de les persones essers més útils per la societat. Tenir unes bases sólides que podem quantificar i observar objectivament va servir per donar qualitat de ciència a allò que no ho era. A partir d'aqui, sembla que ja no cal preguntar res més. A medir i a provar!

Tots nosaltres hem experimentat moltes de les tècniques conductistes. Ens les han aplicat tant conscientment com inconscientment. En pocs casos aquestes técniques aguantarien un analisi serios. ¿era la bicicleta que ens prometien de petits si aprovavem la que aconseguia que ho fessim? No! era la nostra voluntat i capacitat. Era la promesa de la bicicleta la que treia aquesta voluntat i capacitat? posiblement, però això feia que ens agrades fer-ho? o farà que puguem transmetre els valors de l'estudi, la constància, etc als nostres fills... segurament no... segurament continuarem regalant bicicletes.

Llavors, per què ens costa admetre que cal un canvi en els sistemes educatius? Per què els pares els agrada tant que els seus fills continuin adquirin coneixements que a ells els han resultat inutils enlloc d'altres que pot ser no ho seràn? 

de Eduardo Solans bajo licencia Creative Commons