Segons ens mostra Area en el seu article, "Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar" de la Universidad de La Laguna, veiem que aquesta evolució ha tingut etapes molt diferenciades.
Tot es va iniciar al final dels 70 i començament dels 80, on la producción d'ordinadors a preu asequible junt amb una voluntat política per incorporarles a les aules va crear el punt de partida d'una evolució imparable que arriva fins ara. Els motius esgrimits en aquells inicis per la implantació dels ordinadors a l'aula van ser tant pedagogics com pràctics. Adaptació dels infants a la nova societat i potenciació de la societat amb uns ciutadans formats. Això ens fa plantegar le eterna pregunta: al preparar a la gent per un futur concret, estem creant aquest futur que pot ser no existiría si no la preparessim?
En tot cas, la fascinació per els nous aparells i per les seves possibilitats va ser enorme, a més, les institucions van potenciar l'aprenentatge d'aquets aparells en nivells educatius inferiors en forma d'asssignatures especialitzades, atenent al seu funcionament i possibilitats, no com a eina d'aprenentatge. El somni havia començat i les expectatives en el canvi de paradigma en l'educació eren molt altes, pot ser massa.
Una década després, la mancança de recursos econòmics dels anys 90 junt amb l'absència dels resultats promesos pels visionaris van acomiadar molts projectes i iniciatives institucionals sobre les TIC, el que va fer replantejar diversos aspectos en aquets plans educatius. Estavem utilitzant la tecnología en la forma correcta? Ens haviem deixat eclipsar per una fantasia que no donaría mai els resultats esperats?
Una década després, la mancança de recursos econòmics dels anys 90 junt amb l'absència dels resultats promesos pels visionaris van acomiadar molts projectes i iniciatives institucionals sobre les TIC, el que va fer replantejar diversos aspectos en aquets plans educatius. Estavem utilitzant la tecnología en la forma correcta? Ens haviem deixat eclipsar per una fantasia que no donaría mai els resultats esperats?
Al s.XXI l'arribada d'internet ens va fascinar a tots. Les seves possibilitats i el seu potencial va tornar a encendre la flama dels anys 80. L'ordinador semblava que había trobat un mon a la seva mida i digne del seu potencial. Aquesta vegada si que el trinomi red/ordinador/aprenentatge semblava que havia de funcionar. Tot i això, aquest nou paradigma sembla que es segueix resistint.
En la meva opinió un dels problemas de les polítiques institucionals aplicades es que no tenen una visió global del conjunt i es limiten a possar els aparells sobre la taula sense tenir en conte qui els utilitza, com ho fa i a qui va dirigit el recurs. En l'actualitat, la societat és més complexa, els sistemes de comunicación entre la gent han variat molt, i ja no tenim dubtes sobre si cal aprendre TIC's o no. Ara el problema és com discriminar el que ens és útil i el que no ho es. En contra tenim la crisis de deute que limita qualsevol iniciativa gubernamental al respecte, a més del tradicionalisme del sector. Tots dos aspectes no auguran res bo pel la implantació de les TIC a les escoles i el canvi en el paradigme educatiu.
Estem en un altre moment de replantejament metodológic respecte a les TIC com va pasar als anys 90 amb els ordinadors? Penso que no. Les TIC han arribat per quedar-se i caldrà donar una solució al tema de la seva aplicació en el procés d'ensenyament/aprenentatge, independentment de la política del moment.
En la meva opinió un dels problemas de les polítiques institucionals aplicades es que no tenen una visió global del conjunt i es limiten a possar els aparells sobre la taula sense tenir en conte qui els utilitza, com ho fa i a qui va dirigit el recurs. En l'actualitat, la societat és més complexa, els sistemes de comunicación entre la gent han variat molt, i ja no tenim dubtes sobre si cal aprendre TIC's o no. Ara el problema és com discriminar el que ens és útil i el que no ho es. En contra tenim la crisis de deute que limita qualsevol iniciativa gubernamental al respecte, a més del tradicionalisme del sector. Tots dos aspectes no auguran res bo pel la implantació de les TIC a les escoles i el canvi en el paradigme educatiu.
Estem en un altre moment de replantejament metodológic respecte a les TIC com va pasar als anys 90 amb els ordinadors? Penso que no. Les TIC han arribat per quedar-se i caldrà donar una solució al tema de la seva aplicació en el procés d'ensenyament/aprenentatge, independentment de la política del moment.
...
El recliclatge del professorat és un tema que cal abordar, ja que té un cost tant economic com personal.
 |
| Realizado por Eduardo Solans |
No hay comentarios:
Publicar un comentario