Negar la influencia de les TIC en la societat del segle XXI seria negar l'evidencia. De fet, són aquestes tecnologies les que en gran mida donen forma a la nostra societat. La seva presencia ha impregnat tots els àmbits socials, culturals i laborals. Banca, medicina, esport, medis de comunicació, ensenyament... És gairabé imposible trobar un sector on les TIC no hagin modificat el mecanisme del funcionament del mateix sector o la relació d'aquest amb els ciutadans.
L'adquisició d'aquesta tecnologia, en contra del que molta gent pensa no ha estat forçada, som nosaltres els que la demanem. La comoditat, la velocitat i l'augment de serveis que ens ofereixen són avantatges dificils d'evitar. Tot i aixó, el mecanisme mercantilista amb el que ens han oferit aquesta tecnoligia si que ens provoca grans dubtes. Realment som beneficiaris dels seus avantatges o pel contrari, som esclaus seus.
Com ens diu Area en el seu article, les TIC tenen una cara amable i una cara amarga, però els avantatges sobre diversos aspectes que ens donen les TIC són tant alts que ningú es preocupa massa seriosament de la cara amarga, ja que segurament sempre són "els altres" els que la sofreixen. Y si dubtem, les preguntes que automaticament ens fem són... podriem viure sense Whatsapp? podriem existir sense una vida paralela en la red? Podriem desconectar-nos del món virtual i no tornar-ho a visitar mai més...
La facilitat per realitzar tasques que abans simplement no podriem ni somniar és aclaparadora. Les possibilitats que les TIC ens ofereixen semblen no tenir límits... però també demanden una serie de competències i necessitats igual d'exigents. Noves alfabetitzacions, noves tasques, noves .... La nova visió del món és potser més cómoda, però no més fàcil, ja que aquesta nova visió es confronta directament amb la nostra zona de confort. És més, es confronta cada vegada més ràpid, ja que el reciclatge al que hem d'enfrontar-nos és cada vegada més intens i en espais més curts, el que fa que la zona de confort desaparegui directament, amb els problemes d'estress i angoixa que això soposa.
http://www.youtube.com/watch?v=n37Ej6OUrIo
Aquest èxit de les TIC ha provocat que moltes vegades ens pensem que podem suplantar totalment la part humana en molts d'àmbits. Les màquines expenedores, els caixers automàtics, l'automatització de molts aspectes de la nostra vida,... són exemples d'aquesta actitud que està transformant totalment la nostra societat.
Un exemple d'això també ho trobem en l'ensenyament on les TIC estan reformant les relacions mestre alumne mitjançant videoconferencies, xarxes socials, etc. Un estudi sobre els MOOC o COMA (cursos online, masivos y abiertos) ens alerta del perill de proposar alternatives sense tenir en compte factors alternatius als merament tecnològics.
"El estudio fue realizado en base al análisis de 16 cursos ofertados por Coursera, una de las principales iniciativas en el campo de los MOOC. Y las conclusiones son claras: el 50% de los que se apuntaron a los cursos no asistieron a ninguna de las clases y solo el 4% del total acabaron los cursos"
Podem dir que aquest tipus d'ensenyament és realment una alternativa? Al menys per un 4% si ho és... però, i per la resta?
Moltes vegades escoltem el discurs de la flexibilitat. Aquest discurs és molt interessant. Jo mateix sóc un exemple. Les TIC m'ajuden a estudiar en gairabé qualsevol lloc i en gairabè qualsevol ocasió. Però oblidem moltes vegades el discurs del compromís. Aquesta forma online d'ensenyament no requereix cap compromis, l'ensenyament tradicional si, i és aquest compromis el que moltes vegades garanteix l'exit.
Per acabar, m'agradaria ajudar a reflexionar sobre els diferents discursos tecnològics que ens mostra Area en el seu document a dalt referenciat:
 |
| Reflexión sobre los discursos de las TIC por Eduardo Solans |
Fonts:
- www.genbeta.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario