Si pensaba que educar era difícil, encara ho pensó més després d'haver estudiat el tema 4 "Factors psicològics implicats en l'aprenentatge".
Factors com l'atenció, la motivació, la personalitat, l'estil cognitiu, la memoria,... són aspectes que hem de tenir en compte l'hora d'enssenyar a un nen coneixements. ¿És pot fer? ¿Podem mesurà tots aquets factors? Com podem estar segurs? Hem de pensar també que la relació mestre alumne influeix de manera notable en aquest aprenentatge... Quina responsabilitat!
Afortunadament hi ha mecanismos que sempre han funcionat, que són garantía de, al menys, no cometre errors, com són l'escolta, l'afecte, respondre als seus dubtes de forma clara i sincera, ... a més, la majoria de nens són altament transparents i ens ajudarán a saber aquestes dades sense cap necessitat de tests. El mestre com a guía d'un camí que el nen ha de recorre per si mateix és una idea que m'agrada. Però, com poder controlar totes aquestes variables en un nen per a que el camí sigui el correcte?
Pot ser no cal preocupar-nos tant. La curiosistat és, pot ser, una de les més fortes creadores de motivació. Els petits la tenen en grans quantitats, i moltes vegades som nosaltres els que els hi tallem. A vegades pot ser més important no trencar una curiositat que introduir coneixements sense sentit en un cervell que no te cap interés per coneixer-los... encara.
Si tenen curiositat tenen motivació.
Si tenen motivació, experimentaran.
Si experimenten, retindran a la memoria.
Si retenen a la memoria utilitzaran aquest coneximents per fer altres coses.
Si construeixen coses coses buscaran altres nois/es per mostrar els seus descubriments,...
Al final aprendran moltes coses de molts llocs. Y será desprès que pot ser ens demanaran saber sobre aquella cosa que no volien saber.
Pot ser és una vissió molt simplista, ... però no cal que sigui la única cosa que fem a l'hora!
BLOC CORREGIT EN TOTES LES SEVES ENTRADES
ResponderEliminar